30 set. De què parlem, quan parlem de Transició Ecosocial?
La Transició Ecosocial és el procés que hem de fer com a espècie per adaptar la nostra estructura econòmica, social, tecnològica, cultural (i fins i tot política) als límits del planeta, d’una manera tal que totes les persones puguin viure dignament i mantinguem el planeta habitable, al mateix temps que minimitzem i abordem les conseqüències negatives de l’escalfament global i restaurem i regenerem els ecosistemes.
Aquesta transició no és una opció, sinó que és un procés inevitable, ja que la reducció en la disponibilitat d’energia i materials i els efectes del canvi climàtic, ens obliguen a haver de construir societats menys consumidores de recursos energètics i materials i més localitzades i resilients.
Aquest procés adaptatiu, perquè sigui “social”, s’ha de fer garantint aquests dos factors:
1. Distribució equitativa de l’impacte d’aquesta adaptació; d’una banda, tota la població mundial ha de poder satisfer les seves necessitats bàsiques i, per tant, gaudir d’una vida senzilla però digna. De l’altra, els costos que comporta aquesta política redistributiva i la mateixa transició ecològica han de recaure sobre les classes mitjanes i, encara més, sobre la població més rica, que són precisament les que tenen un consum més insostenible i a qui es pot exigir més sacrificis i, tot i amb això, seguir cobrint amb escreix les seves necessitats bàsiques.
2. Participació i empoderament de la ciutadania per liderar de manera col·lectiva aquesta transició,on resulta especialment important la presència dels moviments socials en l’esfera política i l’ESS en l’econòmica.
Només si es garanteixen aquest dos factors, podrem parlar de transició ecològica amb criteris de justícia social i democràcia econòmica, és a dir, Transició Ecosocial.
A l’altra banda, tenim els de sempre, proposant el de sempre, però amb una nova capa de pintura, d’un verd més cridaner, però igualment superficial. Seria el que podríem anomenar transició ecològica tecnocapitalista, que basa el gruix de les seves propostes en un canvi tecnològic de gran escala —electrificació del transport, renovables de gran escala, digitalització— dut a terme per les grans corporacions en aliança amb l’Estat i que no qüestiona, per a res, les causes de fons de la crisi ecosocial. De fet, no és només que no qüestioni les causes de fons, sinó també que és inviable: la Terra no disposa de prou materials ni energia per electrificar tot el transport actualment existent, o per prosseguir amb la digitalització, per posar dos exemples. En aquesta visió tan esbiaixada de la transició, com que allò social no existeix, no es contemplen mecanismes de redistribució, protecció i garantia de necessitats bàsiques per a totes les persones a qui afectarà, de ben segur, una reestructuració socioeconòmica de tal magnitud.
I és que, precisament, la clau per definir quin procés adaptatiu recorrem està en això: en si la transició es converteix en l’última gran operació del capitalisme abans del col·lapse, o si, fruit de l’apoderament col·lectiu, empenyem una transició que canviï les regles del joc i no deixi ningú enrere.
Des de la Xarxa d’Economia Solidària, juntament amb Coòpolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, en diàleg amb diferents col·lectius en lluita —habitatge, antiracisme, feminisme, ecologisme social, etc.— hem elaborat un conjunt de propostes per definir els canvis necessaris, al nostre entendre, per dur a terme una transició ecosocial. Les explicàvem fa uns mesos, de manera resumida en aquest article, i també les podeu consultar directament aquí.
Durant els propers mesos, fins a la celebració del Fòrum per la Transició Ecosocial els dies 24 i 25 de febrer, anirem compartint i debatent aquestes propostes.