Com fem front a la crisi ecològica
Les actuals restriccions d’aigua i l’estat d’excepcionalitat per la sequera tornen a posar sobre la taula el debat de com fem front a la crisi ecològica. Qui decideix les mesures? A quins interessos responen? Qui les lidera? Hi ha propostes de canvis estructurals a mitjà i llarg termini?
L’exemple de l’aigua i la sequera ens porta a pensar: qui governa i gestiona aquest bé comú, qui té prioritats i responsabilitats a l’hora d’aplicar les restriccions… Com recull el comunicat d’Aigua és Vida, “davant la sequera, seguim reclamant nova cultura de l’aigua”
Futurs impossibles en construcció
Ens situem en un moment de cruïlla de camins. El futur dependrà de com fem front als efectes de la crisi climàtica i a l’esgotament de recursos materials i energètics. De com de prioritàries i radicals siguin les mesures de mitigació per contenir la crisi climàtica. De si predominarà la lògica del mercat o del bé comú a l’hora d’efectuar les transformacions necessàries. Per tant, la disputa del futur se centra en com efectuem la transició ecològica avui. El que fem avui repercutirà en el demà. En funció d’això…
Quina Catalunya ens espera?
4 futurs possibles per al país
Molt probablement el futur no serà cap d’aquests escenaris, sinó una barreja o un escenari mixt. Però imaginar-los ens ajuda a entendre les tendències actuals i a pensar com disputar el futur desitjable des d’ara. Aquests quatre escenaris de futur sorgeixen de la construcció d’escenaris de futur davant la crisi ecosocial.
Avui ens situem en l’anomenada “transició verda”, liderada pels estats en aliança amb les grans corporacions, basada en una transformació tecnològica de gran escala (electrificació del transport, acceleració de les energies renovables, digitalització, etc.) que intensifica les lògiques extractivistes i perpetua el paradigma del creixement econòmic. Una transició, a més, que és físicament inviable, ja que topa amb el límits biofisics de la Terra, com l’esgotament dels minerals.
Més enllà del desplegament de la “transició verda”, avui també se segueix insistint en les polítiques dels macroprojectes (quart cinturó, aeroport, Hard Rock, Jocs Olímpics d’Hivern, etc.) que destrossen ecosistemes i ignoren la realitat i la dimensió de la crisi ecològica i climàtica on ens trobem, i que, un cop més, no responen a les necessitats de la ciutadania. Davant dels possibles escenaris de futur i contra aquestes propostes, que a més de contradictòries i mancades de sentit comú contribueixen a alimentar la visió del 
NO FUTUR cada cop preocupantment més estesa.
Us portem
2 bones notícies
Hi ha una altra transició ecològica possible i que ja és real.
La transició ecològica de la gent. Transformacions liderades per la societat civil organitzada i que tenen com a prioritat donar resposta a les necessitats de les persones i dels ecosistemes. Aquesta gent som la gent del sí, sí a un territori viu i sí a un futur possible. No som quatre hippies. Som centenars d’organitzacions i persones que des de fa anys, de moltes maneres i des de diferents punts del territori, estem treballant en aquesta direcció.
Ens estem organitzant en un front comú per impulsar el canvi de rumb.
Al Fòrum per la Transició Ecosocial, que es va celebrar el 24 i 25 de febrer de 2023 a Barcelona, i on van participar més de 400 persones d’organitzacions d’arreu del territori, es va reafirmar aquesta voluntat i es van establir les bases per avançar en un procés ampli de construcció i articulació política i popular. El procés ha nascut sobretot del teixit de l’economia social i solidària, els moviments ecologistes i per la justícia climàtica i entitats que treballen per la justícia global, i volem continuar ampliant-lo a altres es9 10 pais com el sindicalisme, els feminismes, l’antiracisme i a tots aquells interessats a fer d’aquest moment una possibilitat real de canvi.