Abordant l’eix de les cures des de l’ecofeminisme

Quan parlem de cures, fem referència a aquelles tasques necessàries i imprescindibles perquè la vida funcioni en el dia a dia. Les cures són un procés cíclic de reconstrucció quotidiana, sempre inacabat, del benestar físic i emocional de les persones. Parlem des de l’acció de cuinar, d’alimentar-nos, de tenir energia i aigua a casa, de netejar i netejar-nos, fins a l’acció de saber com estem, de descansar quan ens trobem malament, de preocupar-nos les unes de les altres.

Enunciar les cures com un dret col·lectiu és disputar la manera amb què han estat representades fins ara en les nostres societats, i estendre un model de tasques de responsabilitat compartida i comunitària, un model públic i d’accés universal, que no deixi ningú enrere. És un dret de totes les persones a ser i sentir-se lliures de cuidar i ser cuidades, al llarg de la vida, i en relacions de reciprocitat. Implica dotar-nos de la capacitat de decidir sobre quant, com i qui volem cuidar; de quant, com i per qui volem ser cuidades; fins i tot el dret de dir que no a les cures.

Així doncs, si és clau abordar el dret a les cures en un context de certa estabilitat socioeconòmica, amb l’agudització dels efectes del canvi climàtic i l’agreujament de la crisi energètica, les tensions que travessen la provisió de cures a les nostres societats (especialment sobre les espatlles de les dones), poden multiplicar-se fins a punts absolutament insostenibles. Per això, aquest és un eix fonamental a l’hora de plantejar una transició ecològica amb justícia social i democràcia econòmica.

Per abordar aquest eix de treball en el marc de la camanya Futurs imPOSSIBLES, des de CoopMaresme s’han organitzat les jornades «ECOFEMINISME, una aposta per la vida. Per un futur que valgui la pena, construïm comunitat des de l’ecofeminisme!», el dissabte 26 de novembre de 10h a 19:30 a Can Fugarolas (Mataró). Teniu més informació en aquest enllaç.

Us hi esperem!

 

Aquest text és una adaptació de l’informe de Blanca Bayas i Joana Bregolat «Propostes ecofeministes per repensar les ciutats».