Futurs (im)possibles: Catalunya ecofeixista o Catalunya ecologista?

Article publicat a El Crític d’Eva Vilaseca, membre d’Espai Ambiental, de Coòpolis i de la XES, coimpulsora de “Futurs (im)possibles”

Les restriccions d’aigua actuals i l’estat d’excepcionalitat per sequera tornen a posar sobre la taula el debat de com fem front a la crisi ecològica. Qui decideix les mesures? A quins interessos responen? Qui les lidera? Hi ha propostes de canvis estructurals a mitjà i llarg termini? L’exemple de l’aigua i la sequera ens porta a pensar: qui governa i gestiona aquest bé comú, qui té prioritats i responsabilitats a l’hora d’aplicar les restriccions… Com recull el comunicat d’Aigua és Vida: “Davant la sequera, seguim reclamant nova cultura de l’aigua”.

Ens situem en un moment de cruïlla de camins. El futur dependrà de com fem front als efectes de la crisi climàtica i a l’esgotament de recursos materials i energètics. De com de prioritàries i radicals siguin les mesures de mitigació per contenir la crisi climàtica. De si predominarà la lògica del mercat o del bé comú a l’hora d’efectuar les transformacions necessàries. Per tant, la disputa del futur se centra en com efectuem la transició ecològica avui. El que fem avui repercutirà en el demà. En funció d’això… quina Catalunya ens espera?

1. Una Catalunya ecofeixista? Un país en què la premissa de protegir un determinat estil de vida passi per sobre les persones. Fonamentat en un nou nacionalisme tradicionalista conservador que reforci la idea de “la natura per als de casa”. On la gestió de les conseqüències de la crisi ecològica es faci des de dinàmiques autoritàries i repressives per garantir el control social.

2. Un país venut a les grans corporacions? Seguir amb un capitalisme verd que gestioni la crisi ecològica com una oportunitat de mercat. Falses solucions verdes i tecnològiques destinades exclusivament a les classes altes i en benefici de les grans corporacions, que accentuïn la desigualtat social i l’extractivisme al Sud global.

3. Un país amb un govern fort i profundament ecologista? Polítiques públiques realment transformadores en les quals l’ecologia esdevingui un eix vertebrador, que amplifiquin els serveis públics, i que formin part d’un nou pacte verd europeu (Green New Deal) d’amplis consensos, que incorpori polítiques de redistribució econòmica i justícia global.

4. Un territori bioregional sobirà i democràtic? Catalunya estructurada en bioregions, autogovernades per ens locals, que recuperi les sobiranies dels béns comuns i emprengui processos profunds de regeneració democràtica, de restauració ecològica i de construcció de resiliència comunitària.

Molt probablement, el futur no serà cap d’aquests escenaris, sinó una barreja o un escenari mixt. Però imaginar-los ens ajuda a entendre les tendències actuals i a pensar com disputar el futur desitjable des d’ara. Aquests quatre escenaris de futur sorgeixen de la construcció d’escenaris de futur davant la crisi ecosocial impulsats per Futursimpossibles.org.

Avui ens situem en l’anomenada “transició verda”, liderada pels estats en aliança amb les grans corporacions, basada en una transformació tecnològica de gran escala (electrificació del transport, acceleració de les energies renovables, digitalització, etc.) que intensifica les lògiques extractivistes i perpetua el paradigma del creixement econòmic. Una transició, a més, que és físicament inviable, ja que topa amb els límits biofísics de la Terra, com l’esgotament dels minerals, tal com ens explica Alicia Valero en aquesta entrevista a CRÍTIC.

A casa nostra, més enllà del desplegament de la “transició verda”, avui també es continua insistint en les polítiques dels macroprojectes (Quart Cinturó, aeroport, Hard Rock, Jocs Olímpics d’Hivern, etc.) que destrossen ecosistemes i ignoren la realitat i dimensió de la crisi ecològica i climàtica en què ens trobem, i que, un cop més, no responen a les necessitats de la ciutadania.

Tres bones notícies

Davant dels possibles escenaris de futur i contra aquestes propostes, que, a més de ser contradictòries i mancades de sentit comú, contribueixen a alimentar la visió del no-futur i del “no hi ha res a fer”, cada cop preocupantment més estesa, us portem tres bones notícies:

La primera és que hi ha una altra transició ecològica possible i que ja és real: la transició ecològica de la gent. Transformacions liderades per la societat civil organitzada i que tenen com a prioritat donar resposta a les necessitats de les persones i dels ecosistemes. Aquesta gent, som la gent del sí, sí a un territori viu i sí a un futur possible. No som quatre hippies. Som centenars d’organitzacions i persones que des de fa anys, de moltes maneres i des de diferents punts del territori, estem treballant en aquesta direcció.

Estem parlant dels moviments de defensa del territori, com la gent de defensa del delta de l’Ebre o Per un Pirineu Viu (Stop Jocs Olímpics d’Hivern), dels moviments per la remunicipalització de l’aigua i recuperació dels serveis públics, o dels moviments per la justícia climàtica. També de qui treballa en la construcció d’alternatives econòmiques, com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús o les comunitats energètiques, el comerç just i les finances ètiques, l’agricultura agroecològica, etc. I de les iniciatives comunitàries com els bancs de recursos urbans, les xarxes de cures o els boscos comunals. I podria fer una llarga llista de propostes i iniciatives, algunes de caràcter més petit i singular, altres de força extenses i/o en expansió. Sigui com sigui, totes tenen un paper important, ja que són ancoratges des d’on construir els futurs que desitgem.

La segona bona notícia és que tota aquesta gent ens estem organitzant en un front comú per impulsar el canvi de rumb necessari cap a una transició ecològica justa i democràtica. Al Fòrum per la Transició Ecosocial, que es va celebrar el 24 i el 25 de febrer a Barcelona, i on van participar més de 400 persones d’organitzacions d’arreu del territori, es va reafirmar aquesta voluntat i es van establir les bases per avançar en un procés ampli de construcció i articulació política i popular. El procés ha nascut sobretot del teixit de l’economia social i solidària, dels moviments ecologistes i per la justícia climàtica i de les entitats que treballen per la justícia global, i volem seguir ampliant-lo amb altres espais com el sindicalisme, els feminismes, l’antiracisme i amb tots aquells interessats a fer d’aquest moment una possibilitat real de canvi.

La tercera bona notícia és que tenim un pla. Del fòrum en va sortir un full de ruta compartit d’accions a iniciar a curt termini, en els propers 12 mesos. Accions articulades entorn de cinc estratègies de canvi:

1. Construir alternatives econòmiques que ens permetin donar resposta a les necessitats bàsiques per a la vida i generar noves formes de relació amb la natura.

2. Enfortir les comunitats i preparar-les per ser més resilients davant la crisi ecològica.

3. Recuperar els carrers mitjançant processos de mobilització que vagin més enllà de la denúncia i que reclamin mesures estructurals.

4. Incidir en les polítiques públiques i sobre els marcs legals per generar canvis de gran escala.

5. Generar discursos suficientment realistes i alhora il·lusionants pels quals valgui la pena mobilitzar-se.