18 febr. Trobar les receptes per fer arribar aliments Catalunya al 2046 en un context actual de creixent incertesa

Com serà la forma d’alimenar-nos d’aquí a 20 anys amb el context que persisteix d’incertesa climàtica, energètica i geopolítica? Tendirem a un col·lapse logístic amb fallades i escassetats per una alta inestabilitat global persisent? O aquesta inestabilitat ens empenyerà a ser resilients i recollir-nos a nivell local i de manera desencetralizada? O potser amb tecnologia i concentracio garantirà abundància però amb moltes vulnerabilitats i injustícies? O potser hi ha un sistema de forta planificació econòmica s’aportarà estabilitat? Tots aquests escenaris són possibles però incerts ja que dependran de molts factors socials, econòmics i polítics. El que és segur és que alguns són més desitjables que altres i per arribar-hi es poden fer accions des d’avui i amb la brúixola cap a on volem arribar sempre present.

Aquest ha estat el punt de partida de la jornada d’aquest dimarts 17 a Barcelona sobre la mirada a mig i llarg termini de la robustesa i futur del sistema de comercialització alimentària a Catalunya. Aquesta proposta ha aplegat mig centenar de representants de molts àmbits, principalment de la producció agroecològica, l’administració pública, el món universitari i l’ESS. La jornada ha estat promoguda per la XES i Oxfam Intermón en el marc del projecte europeu Imagining Climate Just Futures i amb el suport de Barcelona Activa, CoopsConsum i l’ateneu cooperatiu Coòpolis.

Durant el taller s’han abordat principalment els punts crítics i les oportunitats de transformació des de les polítiques públiques i l’ESS, en especial sobre el paper dels mercats majoristes, el petit comerç, els mercats municipals, el cooperativisme, les xarxes agroecològiques i les polítiques públiques. Dins d’aquesta mirada s’ha definit un diagnòstic compartit de la situació actual: alta concentració logística i de poder a la cadena de valor, dependència de fluxos globals intensius en energia i desigualtats territorials i socials en l’accés a una alimentació saludable. Alhora, també s’ha posat sobre la taula la vulnerabilitat del sistema alimentari davant l’emergència climàtica i la crisi energètica, que qüestionen la viabilitat del model agroindustrial globalitzat tal com l’hem conegut fins ara.?

Per pensar cap on pot anar la comercialització alimentària s’han plantejat la definició de dos grans eixos d’incertesa: d’una banda, el grau d’inestabilitat global (clima, geopolítica, energia…) i, de l’altra, la distribució de poder a la cadena alimentària, entre grans plataformes concentrades o sistemes més locals i distribuïts. D’aquests eixos en surten escenaris de futur amb combinacions molt diferents de volatilitat, disponibilitat energètica, resiliència logística i capacitat de control democràtic sobre el sistema alimentari.

A partir d’aquests eixos s’han pogut imaginar escenaris plausibles per al 2045: des d’un escenari de desglobalització forçosa i concentració del poder en grans actors, fins a escenaris de desglobalització planificada amb més control comunitari i institucional sobre la comercialització. En els escenaris més desitjables, es reforcen els canals curts, les infraestructures col·lectives i les xarxes locals de distribució, combinant eficiència, resiliència i equitat a través de polítiques públiques valentes i d’una ESS agroecològica forta.

Així doncs durant el taller s’ha posat l’accent en les llavors de futur que ja existeixen i es tenen identificades: pagesia agroecològica, cooperatives agràries, obradors compartits, mercats municipals, cooperatives i grups de consum, plataformes digitals cooperatives o empreses comercialitzadores amb impacte social. També en aquesta mirada destaquen infraestructures estratègiques com Mercabarna i altres mercats centrals, així com les cooperatives d’ecologística que poden articular circuits de proximitat més robustos. Aquest mosaic d’iniciatives mostra que una altra comercialització alimentària és, a més de desitjable, incipientment possible.?

D’aquesta jornada es publicarà properament una relatoria i es continuarà estirant del fil en aquesta línia per avançar cap a un marc d’actuació compartit que orienti les decisions d’avui i avançar cap a un sistema alimentari més just, sobirà i resilient.