01 ag. Davant la crisi ecològica i social, la teva entitat de l’ESS pot fer més del que penses

En plena crisi ecosocial, la pèrdua de biodiversitat i la creixent desigualtat social, l’economia solidària emergeix com a actor clau per al sosteniment de la vida. El seu model, arrelat al territori, centrat en les persones i amb una visió de llarg termini, ofereix eines i pràctiques capaces de resistir i transformar els embats que ja es fan sentir.

L’ESS és una eina que enforteix comunitats, pobles i barris, i els fa més resilients. L’experiència ens diu que quan venen mal dades, les respostes populars organitzades i col·lectives són sempre clau per sostenir l’adversitat i inclòs donar-li la volta. I aquí l’economia solidària té la idiosincràsia i experiència de funcionar amb lògiques de suport mutu i gestió col·lectiva que permeten fer això possible.

A més, l’ESS no només genera activitat econòmica, sinó que incorpora valors com la democràcia interna, la sobirania econòmica i l’arrelament comunitari, tots ells imprescindibles per afrontar el repte perquè la transició ecosocial que vingui sigui justa i democràtica. Aquesta transició, on necessitem que la reducció de l’impacte ambiental sigui compatible amb cobrir les necessitats materials de totes sense exclusions, posar la vida al centre i mantenir o millorar drets socials i democràtics, no serà possible sense un canvi de model productiu i de consum, i aquí on l’ESS hauria de tenir un paper de lideratge inqüestionable.

Accions més enllà de bones intencions

Tot i la seva potencialitat, una transició ecosocial justa i democràtica no es desplegarà per inèrcia. Per aconseguir-ho és necessari que les entitats de l’ESS continuïn fent passes endavant, mantinguin el rumb i incorporin estratègies concretes per reorientar models, enfortir l’arrelament i enxarxament territorial i comunitari, passar de la teoria a l’acció en pràctiques internes i créixer en acumulació de forces i capacitat mobilitzadora.

Tot i que cada organització de l’ESS és un món, intentem donar les eines més concretes possibles. A la Guia per promoure la transició ecosocial a l’ESS publicada fa un any vam posar sobre la taula algunes idees per inspirar a les entitats sobre possibles accions que poden fer per contribuir a mantenir el rumb del moviment.

Organitzar el treball amb mirada ecofeminista: això significa qüestionar la productivitat a qualsevol preu, explorar la reducció de jornada laboral sense reduir salaris, i tenir en compte les responsabilitats de cura a l’hora d’organitzar feina i retribucions.

Orientar l’activitat cap a la transició: focalitzar esforços en sectors estratègics com l’energia, l’alimentació, la mobilitat o l’habitatge. Alhora, procurar en la mesura del possible prioritzar i reforçar el mercat social -intercanvis i consums sense sortir de l’esfera de l’ESS- per reduir la dependència del mercat capitalista.

Transformar les pràctiques del dia a dia: des de la gestió de residus i la mobilitat fins a l’ús d’energia renovable, passant per polítiques de compra responsable. El consell és clar: primer reduir el consum, després millorar l’eficiència i, finalment, aplicar criteris ecosocials en les noves compres. Aquestes accions no són només per responsabilitat o per tranquil·litzar consciències: són també per inspirar i donar exemple.

Fomentar la intercooperació: la transició ecosocial no es pot fer en solitari. És fonamental crear xarxes i aliances amb altres entitats de l’ESS i moviments socials. Aquesta col·laboració permet compartir coneixements, recursos, infraestructures i experiències per a generar un impacte més gran i construir solucions col·lectives.

Mobilitzar la comunitat pròpia: cada cooperativa, associació, fundació, etcètera, té una comunitat al voltant: treballadores, usuàries, familiars. L’objectiu és convertir-se en “comunitats en transició” on tothom s’implica en canviar hàbits.

Participar en l’acció sociopolítica: donar suport a campanyes i moviments que reclamen canvis més grans, oferint recursos, visibilitat i persones per a la mobilització social.

Aquestes mesures, algunes aparentment petites, poden tenir un efecte multiplicador quan s’estenen en xarxa i es combinen amb una incidència política sostinguda.

D’altra banda, també és en marxa i amb les inscripcions obertes el Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya, que serà una bona oportunitat per repensar i establir les estratègies de l’ESS respecte a la transició ecosocial en els anys vinents i serà una bona oportunitat per desplegar altres mesures efectives i concretes.

Altres accions més concretes

Avaluar, revisar i millorar les vostres pràctiques i impacte: aquí podeu trobar ajuda amb el Balanç Social de la XES que avalua objectivament i amb rigor el vostre projecte amb indicadors relacionats, entre d’altres, amb la sostenibilitat ambiental, la mirada feminista, la democràcia interna i la participació. Malgrat que la campanya de 2025 és tancada, es pot fer igualment l’avaluació fora de temporada i obtenir exclusivament les puntuacions de l’avaluació però sense el segell, l’informe i la resta de productes associats.

Rebre assessorament i acompanyament: hi ha moltes entitats de l’economia solidària que assessoren i acompanyen en l’adaptació de la vostra iniciativa a la transició ecosocial. Al través de Pam a Pam podeu trobar moltes consultories i altres serveis especialitzats en aquests processos. Alhora, per a cooperatives, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis disposa del programa d’acompanyament gratuït de transformació ecològica anomenat Cooperatives en Transició que també pot ser d’ajuda.

Fer un taller adaptat: la Sectorial d’Ecologia adapta els tallers d’escenaris de futur a les necessitats o objectius de cada entitat que en sol·licita un. La metodologia que empra aquest recurs és una eina ideal per a qualsevol organització per trobar les seves pròpies estratègies per al canvi.

Rebre formació especialitzada: l’Escola de Transicions, amb el suport de la XES, ha ofert ja dues edicions del Curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques, que permet formar persones per ser referents en processos de transició ecològica a diferents escales.

Participar més activament dins de xarxes com la XES: implicar-se també en espais d’incidència de què disposem fa que tinguem més força per empènyer altres actors i a administracions cap a polítiques que afavoreixin una transició ecosocial justa i democràtica i amb un protagonisme de l’ESS. Alhora, possibilita generar més propòstes, perspetives i idees per fer avançar al moviment. Així doncs, dins de la XES, qualsevol entitat o activista que en sigui sòcia pot participar activament, per exemple, a la Sectorial d’Ecologia o a la Comissió d’Incidència Política. També, per incidir més localment, a les nostres xarxes territorials i locals.

Aquestes són algunes idees per assumir un paper actiu, qüestionar-se els límits i reinventar-se per ser veritable punta de llança d’un futur viable.

L’economia social i solidària és un gran pol d’innovació social, que crea propostes socioeconòmiques inspiradores, reproduïbles i escalables, que serveixen com a pilars per avançar cap a un nou paradigma ecosocial, postcapitalista i postcreixentista. El repte ara és passar del laboratori a la realitat quotidiana de milers de persones. I per això cal també continuar amb la incidència i les aliances amb altres actors.