Un 2046 amb justícia social i ecològica ja és aquí. No és broma: hi ha moltes experiències de l’Economia Social i Solidària que ens donen pistes de com pot ser aquest 2046 que volem.
Molts projectes de l’ESS apunten el camí d’aquesta transició ecosocial que necessitem per un futur democràtic, sostenible i socialment just. Inspira’t i molt bon 2046!
La Revolta dels Possibles és una sèrie en videopòdcast de la XES sobre transició ecosocial. Diferents veus de l’Economia Solidària expliquen des d’una òptica diferent el seu àmbit d’experiència per donar claus per avançar cap al futur que desitgem.
Aquest primer capítol tracta sobre consum transformador, on parlem amb Carla Liébana (La Coordi), Mireia Bosch (Opcions) i Anna Fernàndez (Pam a Pam). Conduït per Damià Caro i Núria Curcoll, del col·lectiu COMSOC.
En els darrers temps l’exercici d’imaginar el futur ha rebut massa influència de narratives, relats i visions distòpiques, que sovint fan difícil pensar amb lluïdesa possibles escenaris optimistes i realistes i allunyar-nos de temptacions pessimistes, fatalistes i immobilistes…
Deixa enrere les distopies i gaudeix d’aquesta història que ha fet la il·lustradora Flavita Banana per posar sobre la taula amb hopepunk i bon humor que un futur desitjable no és tan complicat ni inabastable.
El projecte Agroecologia en Xarxa posa en comú tota la cadena des de la pagesia, l'elaboració, la manufactura, la logísitca i el consum des d'una visió ecològica, justícia social, proximitat... Tot un exemple de com l'enxarxament des de baix pot plantar cara al greenwashing de les grans corporacions i que, a més, funciona.
Distribució, missatgeria, paqueteria... la logística ecològica i d'Economia Social i Solidària s'obre pas i es consolida arreu, tot combatent el capitalisme de plataforma i la precarització del sector. A més, cada cop més en xarxa: per exemple, cooperatives de diferents municipis s'agrupen ara amb Som Ecologística.
Les Biblioteques de les Coses proliferen arreu, sobretot per l'impuls de l'Economia Social i Solidària. A més de reconeguts beneficis socials i comunitaris, el concepte trenca cadenes consumistes i de sobreproducció industrial, per un futur de reducció energètica i de materials i menys residus
Les opcions compormeses per un futur inspirador són fàcils de trobar amb el mapa de Pam a Pam. Més de 1.600 iniciatives de l'Economia Solidària de Catalunya en un sol mapa. Sortir a Pam a Pam vol dir que la iniciativa acompleix acreditadament, entre d'altres, criteris com la transformació socials i ecològica, la democràcia interna o el feminisme.
Les comunitats energètiques s'obren pas per tot el país i amb èxit: producció, distribució i ús d'energia verda de forma col·lectiva. compartida i de proximitat amb amb la implicació de eïnat, establiments, equipaments, espais comunitaris... tant a entorrns rurals com urbans. Hi fins i tot que el revindica com a model per a tota una ciutat.
No tots els regals han de comportar una despesa monetària ni és obligatori de fer regals per a totes i cadascuna. Per sortir de la roda del consumisme desbocat hi ha opcions com l'amic invisible i moltes idees de regals com els que porten aquestes històries elaborades per LaCoordi, la Coordinadora de Comerç Just i Finances Ètiques.
Espais de treball i doficina com els pols cooperatius tenen molt clar el camí a seguir per a un futur de justícia social i ecològica. En aquesta línia, el Grup Ecos ha desplegat un catàleg de serveis amb diferents propostes: plans d’ambientalització participatius, acompanyament per esdevenir refugi climàtic...
L'espigolament i la recuperació són cabdals per combatre el malbaratament d'aliments tot transformant el sistema alimentari per guanyar en sobirania i decrèixer en recursos i residus. A l'ESS hi ha iniciatives que s'hi dediquen i a més generen un elevat impacte social, com la Fundació Espigoladors o, en clau més local, les Espigadores del Poble-sec de Barcelona.
Les finances ètiques i solidàries fan compatible la rendibilitat econòmica amb la seva consecució de la transformació social a través de l'activitat financera i asseguradora. A més del compromís i transparència sobre la destinació de les seves inversions, fan possible ambla seva acció projectes socials i ambientals.
Hi ha multitud d'iniciatives comunitàries que ens dibuixen un futur on el reptes que sorgeixin són fàcilment assumibles amb la gestió col·lectiva i horitzontal: xarxes i mercats d'intercanvi i de suport mutu, bancs del temps i de recursos, grups de consum, horts comunitaris, casals, ateneus, espais de gestió comunitària...
Recuperar terres alhora i promoure projectes comunitaris rurals són accions totalment necessàries per a un futur de justícia ecològica i social. Dins de l'ESS han sorgit iniciatives com la Fundació Emprius, que custodia terres productives alhora que promou la cultura comunalista, o el projecte Coop-era, d'Actua SCCL, que promou el relleu agrari i la inserció.
Reparar, cosir, recuperar, reutilitzar, intercanviar... allargar i donar segona vida a les coses per avançar cap a una realitat millor i trencar la lògica "comprar-llençar-comprar". A l'ESS tenim moltes iniciatives que trenquen aquesta lògica i alhora generen ocupació i oportunitats i fan comunita. En són exemple, entre molts altres, Andròmines o Solidança.
Amb quins titulars imagines la portada d’un diari publicat d’aquí 20 anys? Amb aquest simulador t’ho posem ben fàcil.
Entra-hi i en un minut tria els teus titulars i podràs compartir la portada generada per les teves xarxes i contactes.
L’exercici és també inspirador ja que podràs triar desenes de titulars que ja han estat pensats per participants dels diferents Tallers d’Escenaris de Futur que hem fet… O també pots canviar-los pels titulars que consideris!