Següent eix: la justícia social en la transició ecològica

Presentem l’eix de justícia social amb motiu de la participació de la XES, el proper dijous 1 de desembre, al cicle de Seminaris tècnics sobre accions locals d’adaptació al canvi climàtic organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (serà en format virtual, obert a tots els públics).

Com hem remarcat des de l’inici de la campanya, és clau que la transició ecològica que impulsem, es dugui a terme amb criteris de justícia social, és a dir, garantint que hi ha una distribució equitativa de l’impacte d’aquesta adaptació, i que el pes d’aquesta transició no recaigui sobre els que menys tenen.

Des de l’òptica capitalista, allò social no existeix i, per tant, no es contemplen mecanismes de redistribució, protecció i garantia de necessitats bàsiques per a totes les persones a qui afectarà, de ben segur, una reestructuració socioeconòmica de tal magnitud. Si deixem que el poder corporatiu, en aliança amb l’extrema dreta, decideixi el rumb de les nostres societats, ens dirigirem a un escenari Ecofeixista, un escenari de tancament de fronteres, segregació social, pobresa generalitzada i elitització de les tecnologies renovables.

Ara bé, tenim clara la ruta alternativa: fer la transició de manera que totes les persones puguin viure dignament i mantinguem el planeta habitable, al mateix temps que minimitzem i abordem les conseqüències negatives de l’escalfament global i restaurem i regenerem els ecosistemes. En què es tradueix aquesta visió a la pràctica? A continuació expliquem algunes de les principals propostes (derivades del document de Propostes per la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial):

• En la distribució de la riquesa, necessitem redistribuir-la millor instituint una renda bàsica universal, que inclogui les persones migrades i refugiades, apujant els impostos a les grans empreses i les grans fortunes, combatent el frau i l’evasió fiscals, aplicant més controls per evitar corrupteles i portes giratòries, i reduint dràsticament els pressupostos militars i altres despeses innecessàries. Aquesta redistribució s’ha de fer també amb criteris ambientals, assegurant que paga més qui més consumeix i qui més contamina.

• Cal garantir l’accés i la cobertura de necessitats bàsiques, com són l’habitatge, l’alimentació i l’energia, desmercantilitzant la provisió bàsica d’aquests béns i serveis.

• En el camp dels drets laborals, s’han de millorar de manera substancial les condicions laborals després de dècades de pèrdua progressiva de drets: derogar la reforma laboral precaritzadora; reduir la jornada laboral per treballar menys treballant totes; atorgar a les persones treballadores el dret de tenir representació en els consells d’administració de les seves empreses, i reconèixer i qualificar les treballadores de cures, la majoria de les quals són dones migrades. Naturalment, cal derogar la Llei d’estrangeria i regularitzar de manera immediata totes les persones migrades que es troben en situació irregular.

A la sessió del dia 1 compartirem aquestes idees, així com el paper dels tallers d’escenaris de futur com a eina per preparar les comunitats davant dels canvis que haurem d’emprendre.