Tardor calenta de Transició Ecosocial

L’Hospitalet del Llobregat, Sabadell, la Seu d’Urgell, Mataró, Granollers… aquesta tardor el projecte Futurs imPossibles ha seguit agitant el debat sobre la transició ecosocial, contribuint a esmolar les les estratègies de l’economia social i solidària i els moviments socials davant els possibles escenaris de futur que haurem de fer front.

La represa de l’estiu començava amb força, el 16 de setembre, amb un taller d’escenaris de futur a L’Hospitalet del Llobregat, en el context de la Fira d’Economia Social i Solidària de la ciutat. Una quinzena de participants es van reunir per treballar el futur de l’alimentació, de les cures i de la vida comunitària a la ciutat. El mateix dia, a Sabadell, participàvem en una taula sobre Ecofeixisme, en el marc del Festival La Regadora, per submergir-nos en el pitjor futur possible per entendre com evitar-lo. Acabàvem el mes de setembre participant al VISC!, el Fòrum Castelló en Transició per compartir l’experiència del projecte i aportar idees per al treball ecosocial a La Plana Alta.

El mes d’octubre va ser el més intens de la tardor: començàvem el 3 d’octubre, a l’Espai Jove Can Tauler de Montcada i Reixacimaginant-nos el futur de la ciutat i, per extensió, dels vallesos; un repte especialment gran en una ciutat travessada per les infraestructures que configuren els actuals corredors de persones i mercaderies del model capitalista. Una setmana més tard, el 8 d’octubre, ens trobàvem a la Sala la Quadra, de Santa Maria de Palautordera, per treballar la segona fase del taller (la primera va ser a l’abril del mateix any); per aprofundir en les estratègies prioritàries a dur a terme pels col·lectius de la zona, especialment en tres àmbits: en el canvi en la relació i usos del Parc Natural del Montseny; en el canvi del model agroalimentari; i en el canvi del model energètic de la subcomarca del Baix Montseny.

Enmig d’aquesta allau d’activitats, va arribar el Fòrum FESC els dies 20 i 21 d’octubre, on vam organitzar una taula rodona sota el títol Pensar en gran la transició ecosocial: com passar d’allò micro a allò macro (en aquest enllaç es pot veure la xerrada sencera). Vam establir un diàleg constructiu entre diferents propostes polítiques i econòmiques que aborden la crisi ecosocial des d’una perspectiva macroeconòmica: Economia del Benestar, Economia del Donut, Decreixement i Green New Deal. L’Economia Social i Solidària la conformen milers d’iniciatives, que treballen a una escala micro i van construint mercats socials de baix a dalt, però sovint falta una mirada més enllà, cap a l’escala macroeconòmica, que permeti vincular totes aquestes iniciatives a un projecte més ampli per a l’assoliment d’una societat postcapitalista i postcreixentista. En va sobresortir la idea de concebre’ns (al conjunt de les forces que apostem per una transició ecològica justa) com una gran coalició d’actors, on tots juguen un paper i tenen un àmbit d’influència.

El cap de setmana després de la FESC, vam participar en una doble activitat. D’una banda, vam pujar fins a la Seu d’Urgell a participar a la taula diàleg Nous imaginaris culturals i resistències rurals a la llibreria El Refugi, on vam poder tenir una interessant conversa sobre la construcció d’imaginaris, el paper de «l’hegemonia distòpica» en la producció de ficcions sobre el futur, i com fer per desfermar i alimentar el pensament utòpic. La segona cita del cap de setmana va ser el mateix dissabte a Mataró, on dinamitzàvem un taller d’escenaris de futur per visualitzar col·lectivament els possibles escenaris de futur a la comarca del Maresme, en el marc de les jornades de Transició Ecosocial organitzades per CoopMaresme, l’Ateneu Cooperatiu de la comarca.

Finalment, arribaven les últimes parades de la tardor: la primera, el 3 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, on vam dinamitzar un taller d’escenaris de futur per entendre com pot ser el Vallès Oriental el 2045. I el 10 de novembre, a l’Escola de Som Connexió, vam poder participar al debat sobre Les telecomunicacions en la transició ecosocial, per aprofundir en els reptes específics de la digitalització i l’hegemonia de les GAFAM a les xarxes socials que defineixen, avui, el context en què socialitzem i compartim informació.